L'amic invisible en família

A moltes famílies arriba un any en què algú diu en veu alta el que tothom pensa: comprar un regal per a cada cosí, tiet i cunyat és car, cansa i omple les cases de coses que ningú ha demanat. L'amic invisible ho canvia per un sol regal per persona, triat amb calma. Fer el pas té la seva diplomàcia, i d'això va aquesta guia.

Proposa-ho amb temps i sense imposar-ho

No ho anunciïs com un fet. Planteja-ho unes setmanes abans de les festes i explica el motiu real: menys compres, menys despesa i un regal més pensat. Sol haver-hi algú que s'hi resisteix perquè li agrada regalar a tothom. Una sortida que funciona: l'amic invisible és el regal «oficial», i qui vulgui tenir un detall amb algú altre el pot tenir pel seu compte, fora del dia de l'intercanvi.

Decidiu també qui hi entra: les parelles noves, els que viuen lluny i no vindran.

Què fer amb els infants

Hi ha dues maneres que funcionen. El que no funciona és quedar-se a mig camí.

• Els petits, fora del sorteig. Reben els seus regals com sempre i l'amic invisible queda per als grans. És el més senzill quan hi ha criatures que encara no saben guardar un secret.
• Els que ja el saben guardar, a dins. Quan ja poden callar una setmana sencera, participar-hi els fa molta il·lusió. Necessitaran un adult que els acompanyi a triar i a comprar, i aquest adult sabrà qui els ha tocat: no passa res, però tingues-ho present quan pensis les exclusions.

Si els infants hi juguen, el pressupost ha de ser el mateix per a tothom i assumible per a qui paga el seu regal. Deixeu-lo escrit a la sala: d'aquí a tres setmanes ningú recordarà el que es va dir a la sobretaula.

Les exclusions, pensades per a una família

En una família, les exclusions tenen més sentit que en cap altre grup. Quan creïs la sala, abans del sorteig pots marcar qui no ha de tocar a qui:

• Parelles. Ja es fan regals entre elles.
• L'infant i l'adult que l'acompanya a comprar. Si li toca la seva mare i és ella qui l'ha d'ajudar, no hi ha secret possible.
• Germans petits que comparteixen habitació. Amagar un paquet durant dues setmanes és demanar massa.

No n'hi posis més de les necessàries. L'interessant d'aquest joc en família és que et toqui algú a qui no regalaries mai: el cunyat, la tieta que veus dos cops l'any, el cosí adolescent.

Avis, mòbils i enllaços

Cada persona s'apunta a la sala amb el seu nom, des de l'enllaç que comparteixes al grup familiar. Per a qui no es mou bé amb el mòbil, el millor és seure al seu costat: obriu l'enllaç junts, ompliu el perfil de regals i, quan s'hagi fet el sorteig, deixa que sigui ell qui destapi el nom mentre tu mires cap a una altra banda. Un paper amb el nom apuntat dins la cartera fa la resta.

Val la pena omplir bé el perfil. Els avis solen dir que no necessiten res; pregunta'ls què se'ls ha espatllat últimament o què fan servir cada dia, i ja tens llista de desitjos. L'apartat «El que NO vull» és útil per a allò que tothom els regala cada any.

Qui hi deixi el correu rebrà un recordatori tres dies abans de l'intercanvi i, si perd l'enllaç, el podrà recuperar.

Regals que funcionen entre generacions

Quan et toca algú d'una altra edat, tira cap a coses que es comparteixen o que parlen de la família mateixa.

El dia de l'intercanvi

Trieu un moment en què hi sigui tothom i ningú tingui pressa: després del dinar, amb els cafès. Que els regals s'obrin d'un en un, començant pel més petit de la casa, i que cadascú provi d'endevinar qui l'hi ha fet. En una família, aquesta estona acaba sent el millor del dia.

Deixeu els paquets junts en un racó des que arribeu, amb el nom de qui el rep. Així ningú veu qui entra amb què.

Quan la família està repartida

Si una part viu lluny i no vindrà, no cal deixar-la fora. El sorteig es fa igual i els regals s'envien; tens els detalls a la guia de l'amic invisible a distància. I si no saps què regalar a un parent a qui no li falta res, mira regals per a qui ho té tot.