L'amic invisible a la feina: normes i consells

L'amic invisible de la feina no és com el dels amics. Hi participa gent que es coneix poc, amb sous diferents i amb una relació que continuarà l'endemà a les nou del matí. Ben fet, és un dels pocs moments de l'any en què l'equip riu junt. Mal fet, és un compromís que la gent compleix de mala gana. La diferència són quatre normes dites a temps.

Primera norma: és voluntari

Ningú ha d'haver d'explicar per què no s'hi apunta. Planteja-ho amb un missatge obert («qui vulgui participar, que entri a l'enllaç abans de divendres») i no amb una llista on figura tot l'equip i cal donar-se de baixa. Tampoc publiquis qui no hi és.

Això inclou no insistir. Amb una invitació i un recordatori n'hi ha prou.

Pressupost baix i per escrit

En un equip hi ha realitats econòmiques molt diferents i ningú les hauria de fer públiques. Tria un màxim modest, que no obligui ningú a fer números, i escriu-lo on tothom el vegi. Una xifra baixa també rebaixa la pressió: amb un detall n'hi ha prou i ningú espera res més.

Si l'empresa hi vol posar alguna cosa, que sigui l'esmorzar del dia de l'intercanvi i no un afegit als regals.

Un sorteig que no pugui veure ningú

A la feina, la discreció importa més que enlloc. Si el sorteig el fa algú amb un full de càlcul, aquesta persona sap totes les parelles, i a l'oficina això acaba circulant.

Crea una sala i passa l'enllaç pel canal de l'equip: no cal registrar-se ni instal·lar res, i cadascú s'hi apunta amb el seu nom. Quan fas el sorteig, cada persona veu només qui li ha tocat. Ni l'organitzador ni la resta del grup poden veure qui t'ha tocat, de manera que qui organitza hi pot jugar igual que els altres.

Dos detalls pràctics:

• Exclusions. Si a l'equip hi ha una parella, o preferiu que ningú hagi de regalar al seu responsable directe, es pot marcar abans del sorteig.
• Equips grans. Una sala admet de 3 a 50 persones. Si sou més, feu una sala per departament o per planta.

Què regalar a algú que només coneixes de la feina

Regals neutres i útils, que es puguin obrir davant de tothom sense que ningú s'hagi de justificar. L'escriptori i l'hora de dinar són terreny segur.

Si no saps res de la persona, mira el seu perfil a la sala: hi pot haver posat aficions i una llista de desitjos. I si et falta una dada, la pregunta anònima et permet demanar-la sense descobrir-te. A la feina, una pregunta senzilla com «Prens cafè o te?» ja orienta prou.

Què és millor no regalar

• Roba i tot el que tingui talla. Equivocar-s'hi incomoda, i preguntar-la a un company també.
• Perfums i productes de cura personal. Es poden llegir com una indirecta.
• Regals de broma. El que fa gràcia a la teva colla pot fer passar una mala estona a algú davant de tot l'equip. A la feina, l'humor a costa d'una persona no surt mai bé.
• Res que toqui la vida privada de l'altre. Si has de dubtar de si és adequat, no ho és.
• Regals que superin clarament el pressupost. Deixen en mal lloc qui l'ha respectat.

El dia de l'intercanvi

Fes-lo en horari laboral i que sigui curt: un esmorzar o l'última mitja hora d'un divendres. Si es fa en un sopar fora d'hores, qui no hi pot anar es queda sense regal i sense festa.

Deixeu tots els paquets en una taula, amb el nom de qui el rep, i que cadascú agafi el seu. Qui vulgui dir qui era, que ho digui; qui prefereixi mantenir el secret, també hi té dret.

Pensa en qui treballa en remot o en un altre torn. Qui hagi deixat el correu a la sala rebrà un recordatori tres dies abans, i això ajuda que ningú arribi amb les mans buides. Si part de l'equip és en una altra ciutat, la guia de l'amic invisible a distància explica com fer-ho.

Si ets responsable de l'equip

Participa com un més: mateix pressupost, mateix sorteig, cap regal a part. I deixa que ho organitzi algú altre: una invitació que ve del cap costa més de rebutjar, i la primera norma era que fos voluntari.